A l' aeroport ni han mirat la bici, ni el material d' acampada...ni m' han demanat el visat!!! TASMANIA: l’ estat australià més petit en àrea i població, té impressionants vistes i paissatges. El 20% del territorio és Parc natural i les carreteres són tranquiles i de calitat. El sud, per on començaré la ruta, és completament salvatge. La costa est té extenses platges de sorra, arenals solitaris sense un edifici a la vista i és més rural. L’ oest, molt different de l’ est, és rugós, montanyós i completament salvatge amb un temps impredectible. Hi ha pocs pobles durant tota la ruta i cap tenda de bicis entre Burnie i Hobart. A Hobart, la capital, estaré dos dies més i m' allotjo a casa d'en Alister i l' Anna, una parella de warmshowers que durant 3 anys van viatjar desde Alaska a Usuhuaia, el punt més al sud de Sudamérica (www.thefuegoproject.com). Per la tarda donem una volta per la platja de Kingston |
En el aeropuerto no han mirado ni la bici, ni el material de acampar...ni me han pedido el visado!!! TASMANIA: el estado australiano más pequeño en àrea y población, tiene impresionantes vistas y paisajes. El 20% del territorio es parque natural. y las carreteras son tranquilas y de calidad. El sur, por dónde empezaré la ruta, es completamente salvaje. La costa este tiene extensas playas de arena, arenales solitarios sin un edificio a la vista y es más rural. El oeste, muy diferente del este, es rugoso, montañoso y completamente salvaje con un tiempo impredecible. Hay pocos pueblos durante toda la ruta y ninguna tienda de bicis entre Burnie y Hobart. A Hobart, la capital, estaré dos días más y me alojo a casa de Alister y Anna, una pareja de warmshowers que durante 3 años viajaron desde Alaska a Usuhuaia, el punto más al sur de Sudamérica. Por la tarde damos una vuelta por la playa de Kingston.