Mai olvidaré aquesta carretera ni la cara d’ un pagès en moto quan em pregunta “Com has sapigut d’ aquesta carretera?”. Gran cagada!!! Als 5 km l’ asfalt deapareix. Vaig a peu unes dues hores i no monto ni tant sols alguns trams de baixada perque la roda es queda trabada a la sorra. Al igual que ahir es passa per pobles amb només de 20 cases i un parell on la gent viu en cavanes amb sostre de lona. Quina “encigalada”… i a sobre a uns 40 graus!!! Tarda en passar el primer cotxe que m’ estalvia un tram de forta pendent i més endavant després de més pujar i baixar i quan ja vaig totalment xop i escàs d’aigua, puju en un petit “tractor” que arrossega un carro amb 5 adults i 8 nens. He estat de sort. M’ ofereixen quedar-me a dormir i sopar a casa d’ ells quan apareix una mena de “camió-bus” que va a Loikaw, que venia a ser el km 15 del dia següent. No m’ ho penso dues vegades encara que m’ hagués encantat l’ experiència de conviure amb aquesta familia. I he fet bé com veuré en les 4 hores de preciós trajecte amb magnifiques vistes a camps, petits pobles,montanyes i pagesos que tornen a casa del camp. En bici haurien estat dos dies segur perque encara quedava molt més puja baixa de molt desnivell,carretera amb mal estat i trams sense asfaltar. El vehicle a part de 8 passatgers porta sacs carregats de gra que va deixant als pobles. Abans d’ arribar a Loikaw em diuen que m’ amagui a la part de radera perque no em vegi la policía. |
Nunca olvidaré esta carretera ni la cara de un campesino en moto cuando me pregunta “¿Cómo has sabido de esta carretera?”. Gran cagada!!! A los 5 km el asfalto desaparece. Voy a pie unas dos horas y no monto ni tan siquiera en algunos tramos de bajada porque la rueda se queda trabada en la arena. Al igual que ayer se pasa por pueblos con sólo 20 casas y un par dónde la gente vive en cabañas con techo de lona. Que “encerrona”… y encima a unos 40 grados!!! Tarda en pasar el primer coche que me ahorra un tramo de pendiente empinada y más adelante, después de más subir y bajar y cuando ya voy totalmente empapado y escaso de agua, subo en un pequeño “tractor” que arrastra a un carro con 5 adultos i 8 niños. He estado de suerte. Me ofrecen quedarme a dormir y cenar en casa de ellos cuando aparece una especie de “camión-bus” que va a Loikaw, que venía a ser el km 15 del día siguiente. No me lo pienso dos veces aunque me hubiera gustado la experiencia de convivir con esta familia. Y he hecho bien como veré en las 4 horas de precioso trayecto con magnificas vistas a campos, pequeños pueblos, montañas y campesinos que vuelven a casa del campo. En bici habrían sido seguro dos días porque aún quedaba mucho más sube-baja de mucho desnivel y carretera en mal estado y tramos sin asfaltar. El vehículo a parte de 8 pasajeros lleva sacos llenos de grano que va dejando en los pueblos. Antes de llegar a Loikaw me dicen que me esconda en la parte de detrás para que no me vea la policía.